EL LLOC

1976

Del terra de la carnisseria prop de l’església parroquial de Santa Maria, passant per l’eixida de la Rectoria de Garriguella, fins a l’estudi del carrer Major, el lloc de la Teresa sempre ha estat acotat al lloc on sojornava la seva família, d’infant o de mare. La seva biografia està doncs, profundament imbricada amb la biografia del lloc, segons els termes emprats per la gran geografia humanista, i el seu és un arrelament ben profund. Com els deus domèstics de Charles Lamb, els seus lars s’han plantat profundament i “no es poden desarrelar sense sagnar”.

I així la Galeria on exposés la seva obra no podia estar massa lluny tampoc!. Inaugurada l’octubre del 1976, la Galeria d’Art Banyoles perdura fins el tombant de segle amb una frenètica activitat expositiva, no només de l’obra de la Teresa Vallmajó, que hi mostra les seves pintures quasi anualment, ans de tots els altres artífexs de la tradició artística local: des de Lluís Roura a Clapera Mayà o Kim Gratacós, Benet Costa, Xicu Cabanyes, Manel Pigem o Granados Llimona. 

2000

Amb el canvi de segle, la galeria passa a mans de la següent generació sota el nom d’Estudi Blanc, que introdueix altres noms del panorama artístic català com Guinovart, Mathías Krahn o Sol Fàbregas, Antoni Llena o Ràfols Cassamada....fins que la crisi del 2008 frena en sec l’activitat econòmica i l’art i els objectes artístics passen a un segon terme per una classe mitjana molt tocada. Però més enllà de l’espai expositiu, l’aventura de l’Estudi Blanc, propicia un encontre molt més feliç i perdurable: l’encontre entre la Teresa, mare i pintora, i la Mireia, filla i historiadora.

És en el treball col·lectiu d’ambdues que el llenguatge artístic de la Teresa Vallmajó troba altres vies d’expressió i que la mirada d’historiadora de l’art de la Mireia s’enriqueix amb el contacte directe amb la creació. La primera obra que neix és “grocs” que dilueix línies i contorns cap a un llenguatge més post-impressionista que no pas impressionista, per seguir amb la “els vidres d'en Marc” que evoca els fons de Rothko o les “roses blanques i brocat” que recull l’atreviment cromàtic de Matisse....però sempre amb la delicada pinzellada de la Teresa, retratista del moviment i la fluïdesa precària de la vida, com es veu en unes quasi-Peònies d’aquell primer període d’inflexió i que vol deixar tot just esbossades. 

2020

És seguint el corrent captivador d’aquesta nova dicció, que ambdues arriben al carrer Major número 5, on no només una filla, ans tots els fills i nets s’hi confabulen per donar expressió a l’espai domèstic perfecte: es recupera l’antic aspecte del local de finals del s. XIX, on els veïns de can Iani havien exhibit lluminàries i làmpades, i s’hi enquibeix una biblioteca (link condicions consulta sense pestanya pròpia) que explica l’artista i els seus mestres i un aire de llar que explica amb precisió tot el món de la Teresa. El Fons d’Art Teresa Vallmajó, un recés, un paradís.